Incoterms®
Què és un Incoterm®? |
Com s’han d’utilitzar els Incoterms® 2020? |
Introducció als Incoterms® 2020 |
Qui assumeix els diferents costos i riscos? |
Què signifiqua cada Incoterm®? |
Quina és la legislació aplicable als contractes?
Què és un Incoterm®?
- Els Incoterms® 2020
- Abans de considerar l’enviament de mercaderies a nivell internacional, cal
fer-se una pregunta important: «En quin moment es transfereixen els
riscos i els càrrecs al comprador?».
El 1936, la Cambra de Comerç Internacional (CCI) va publicar per
primera vegada sota el nom d’Incoterms® 1936 (de l’anglès, INternational COmmercial TERMS) tot un seguit de regles internacionals que responen a aquesta
pregunta.
Per adaptar aquestes regles a les pràctiques comercials internacionals
més recents, s’han afegit diverses esmenes a les normes de 1936 per
arribar als anomenats «Incoterms® 2020», que substitueixen
els Incoterms® 2010.
Principals canvis dels Incoterms® 2020 respecte als Incoterms®
2010
- Evolució de l’Incoterm® FCA (coneixements amb menció
d’embarcament)
- Aparició d’un nou Incoterm®: DPU (de l’anglès, Delivered at Place Unloaded, és a dir ’lliurat i
descarregat al lloc’) que substitueix l’Incoterm® DAT
- Nivells de cobertura d’assegurança diferenciats entre CIF i CIP
- Organització del transport amb els mitjans de transport del
venedor o del comprador en FCA, DAP, DPU i DDP
- Gestió dels riscos
-
Si s’hi fa referència en els contractes, amb algun dels
Incoterms® de la CCI, el comprador i el venedor redueixen els riscos
incerts inherents a qualsevol transacció internacional: les
pràctiques comercials i les diferents interpretacions d’un país a
un altre. Especifiquen les seves responsabilitats i obligacions respectives
durant el procés de lliurament de les mercaderies i la
documentació obligatòria que ha de lliurar el proveïdor.
Malgrat ser optatius, els Incoterms® també són reconeguts
com a clàusules estandarditzades que evitaran qualsevol litigi ja que
distribueixen clarament obligacions, riscos i costos entre el comprador i
el venedor. A més,
els Incoterms® diferencien la qüestió de la
transferència de riscos de la transferència de la propietat, ja que aquesta última roman sota el control de la
legislació aplicable al contracte. Tot seguit, enumerem els punts que els Incoterms® concretament aclareixen.
- Situar el punt crític de la transferència dels riscos del
venedor al comprador durant el procés d’enviament de les
mercaderies (pèrdua, dany o robatori) i permetre que el
responsable d’aquests riscos prengui les seves pròpies
disposicions, especialment en matèria d’assegurança.
- Indicar quin dels dos -el venedor o el comprador- ha
de subscriure el contracte de transport.
- Distribuir entre les dues parts els costos logístics i
administratius durant les diferents etapes del procés.
- Especificar qui s’encarrega de l’empaquetatge, etiquetatge,
operacions de manipulació, càrrega i descàrrega de
les mercaderies o de l’ompliment i buidatge dels contenidors, a
més a més dels procediments d’inspecció.
- Establir les obligacions respectives per efectuar les formalitats
d’exportació i/o importació, complir les normatives
legals i satisfer els drets de duana, així com aportar tota la
documentació necessària. La CCI ha proposat 11 Incoterms® en la forma d’acrònims originals anglesos de tres lletres, p. ex.: FOB, als quals cal
afegir una ubicació específica, p. ex.: FOB Le Havre.

Com s’han d’utilitzar els Incoterms® 2020?
- Cal deixar clar aquest concepte en el contracte de compravenda
-
L’ús dels Incoterms® ha de constar clarament en el contracte de
compravenda, on cal indicar la regla d’Incoterms® triada, el port, el
lloc o la ubicació designada, seguit de l’expressió
«Incoterms® 2020».
Per exemple: CIF Hong Kong Incoterms® 2020
- Escull la regla adient
-
L’elecció de l’Incoterm® és part integral de qualsevol
transacció comercial. S’ha de fer en funció de les capacitats
organitzatives de l’empresa, el tipus de transport utilitzat, el nivell de
servei que l’empresa vol prestar al client o els recursos del seu
proveïdor. També es podria fer en funció de les
pràctiques comunes del mercat, de les pràctiques utilitzades pels
competidors, etc.
L’Incoterm® seleccionat també s’ha d’adaptar al tipus de
mercaderia que es pretén enviar i al tipus de transport que es vol
utilitzar.
- Especifica el lloc i el port amb precisió
-
Per a una millor aplicació dels Incoterms®, les parts del
contracte han d’assignar un lloc o un port amb la màxima exactitud, p.
ex.: FCA 25 rue Saint Charles, Bordeaux, France, Incoterms® 2020.
Cal subratllar que per a certs Incoterms® com ara CPT, CIP, CFR o CIF,
el lloc designat no és el mateix que el lloc de lliurament: fa
referència al lloc de destinació pel qual s’ha pagat. Per
especificar la destinació final de les mercaderies, s’aconsella
indicar l’adreça exacta per evitar qualsevol ambigüitat.
El mateix s’aplica per a «fora de la fàbrica»: es tracta
d’una fàbrica a França o d’una fàbrica establerta a
l’estranger per una empresa francesa?
- Altres precaucions que cal tenir en compte
-
S’han de prendre algunes precaucions quan es fan servir els Incoterms®, com ara:
- tenir un bon coneixement del significat de cada Incoterm® i
del seu acrònim;
- conèixer l’ús exacte de les variants dels Incoterms®
per evitar confusions que podrien traduir-se en una
interpretació errònia (per exemple: FOB USA).
Els Incoterms® són regles acceptades arreu del món. Com a
tals i de la mateixa manera que totes les regles (indústria, qualitat,
contaminació), els seus noms no provoquen cap divergència.
Utilitza només les abreviatures normalitzades. Queda descartat
l’ús de qualsevol altre codi. Com qualsevol regla, són una
referència explícita. Com els cavalls DIN o la ISO 9002, les tres
lletres de l’Incoterm han d’anar seguides dels noms específics dels
llocs designats i la menció «Incoterm», fins i tot
«Incoterm ICC».
No dubtis en assessorar-te amb un bufet d’advocats internacional.
La tendència actual en el comerç internacional es basa en el fet
que el comprador s’allibera de totes les preocupacions logístiques.
Això valoritza la posició de l’exportador. És essencial
negociar les condicions del contracte per al primer enviament i, sobretot,
en el cas de tractar amb països de risc, s’aconsella aconseguir un
document de crèdit com a forma de pagament.

Introducció als Incoterms® 2020
Incoterms® 2020 aplicables a tots els mitjans de transport
Codi |
Nom en anglès (traducció) |
EXW |
EX Works (a peu de fàbrica) |
FCA
*Es pot afegir la menció d’embarcament.
|
Free Carrier (franc a transportista) |
CPT |
Carriage Paid To (ports pagats fins a) |
CIP
*Incorporació de la clàusula A de càrrega de les Institute Cargo Clauses, que inclou la cobertura de l’assegurança «a tot risc».
|
Carriage and Insurance Paid to (ports i assegurança
pagats fins a) |
DAP |
Delivered at Place (lliurat al lloc) |
DPU* |
Delivered at Place Unloaded (lliurat i descarregat al lloc) |
DDP |
Delivered Duty Paid (lliurat amb drets pagats) |
*Novetat dels Incoterms® 2020
Incoterms® 2020 aplicables al transport marítim i vies navegables interiors
Codi |
Nom en anglès (traducció) |
FAS |
Free Alongside ship (franc a moll) |
FOB |
Free On Board (franc a vaixell) |
CFR |
Cost and Freight (cost i noli) |
CIF
*Incorporació de la clàusula C de
càrrega de les Institute Cargo Clauses, que inclou
la cobertura d’assegurança «mínima».
|
Cost, Insurance, Freight (cost, assegurança i noli) |
*Novetat dels Incoterms® 2020

Venda a la sortida, venda a l’arribada: una diferència fonamental
- Venda a la sortida
-
Una venda a la sortida vol dir que la mercaderia s’envia a compte i risc
del comprador, la qual cosa significa:
- des del moment en què les mercaderies es posen a disposició en les instal·lacions del venedor (EXW);
- des del moment en què les mercaderies es lliuren al transportista perquè les transporti (FCA, FAS, FOB, CFR, CIF, CPT i CIP);
Els Incoterms® per a la venda a la sortida assignen al comprador (en
una quantitat més o menys gran) els costos i els riscos vinculats a
l’enviament de les mercaderies.
- Venda a l’arribada
-
Una venda a l’arribada significa que les mercaderies s’embarquen a compte i
risc del venedor fins que arribin al punt o port de destinació
designat. S’utilitzen tres Incoterms®:
- fins finalitzar el seu transport marítim i el seu desembarcament (DAP);
- fins al seu punt de destinació (DPU, DDP).

Qui assumeix els diferents costos i riscos?
Distribució dels costos entre el venedor i el comprador segons
l’Incoterm® negociat en el contracte
|
Incoterms® per a qualsevol mitjà o mitjans de transport |
Incoterms® per al transport marítim i vies navegables interiors |
EXW |
FCB |
CPT |
CIP |
DAP |
DPU |
DDP |
FAS |
FOB |
CFR |
CIF |
Embalatge |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V** |
Càrrega des del magatzem |
C |
V |
V |
V* |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V** |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
C |
V*** |
V |
V* |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V** |
Despatx de duanes d’exportació |
C |
V |
V |
V* |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V** |
Manipulació a la sortida |
C |
C |
V |
V* |
V |
V |
V |
C |
V |
V |
V** |
Transport principal |
C |
C |
V |
V* |
V |
V |
V |
C |
C |
V |
V** |
Manipulació a l’arribada |
C |
C |
C |
C |
V |
V |
V |
C |
C |
C |
C |
Despatx de duanes d’importació |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
V |
C |
C |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |
C |
C |
V |
C |
V |
C |
C |
C |
C |
Descàrrega en el magatzem |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
*Assegurança «tot risc» a favor del comprador
*Assegurança «mínima» a favor del comprador
***Segons la ubicació acordada. Coneixement d’embarcament opcional.
V: Costos a càrrec del venedor
C: Costos a càrrec del comprador
Distribució dels riscos entre el venedor i el comprador segons l’Incoterm® negociat en el contracte
|
Incoterms® per a qualsevol mitjà o mitjans de transport |
Incoterms® per al transport marítim i vies navegables interiors |
EXW |
FCB |
CPT |
CIP |
DAP |
DPU |
DDP |
FAS |
FOB |
CFR |
CIF |
Embalatge |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
Càrrega des del magatzem |
C |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
C |
S* |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
Despatx de duanes d’exportació |
C |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
V |
Manipulació a la sortida |
C |
C |
C |
C |
V |
V |
V |
C |
V |
V |
V |
Transport principal |
C |
C |
C |
C |
V |
V |
V |
C |
C |
C |
C |
Manipulació a l’arribada |
C |
C |
C |
C |
C |
V |
V |
C |
C |
C |
C |
Despatx de duanes d’importació |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
V |
C |
C |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
V |
C |
C |
C |
C |
Descàrrega en el magatzem |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
C |
*Segons la ubicació acordada.
V:
Riscos a càrrec del venedor
C:
Riscos a càrrec del comprador

Què significa cada Incoterm®?
EXW (Ex Works) [a peu de fàbrica]
- Venedor
-
L’única responsabilitat del venedor és preparar les mercaderies
per al comprador, en les seves instal·lacions, embalades adientment
per exportar-les (en general, el preu inclou la càrrega de les
mercaderies al palet).
- Comprador
-
El comprador és responsable de tots els costos i riscos que
comporta l’enviament de les mercaderies des del moment en què surt del
magatzem del venedor fins que arriba al lloc de destinació.
El terme EXW representa una obligació mínima per al venedor. No
obstant això, si les parts acorden que el venedor assegura la
càrrega de la mercaderia en el punt de sortida «EXW Loaded», i fan
responsable el venedor d’aquests riscos i despeses, ho han de fer constar
molt clarament en una clàusula explícita inclosa en el contracte
de venda (per ex.: EXW Paris loaded, ICC 2020).
S’espera que el venedor, a petició del comprador i al seu compte i
risc, li presti tota l’ajuda que calgui per obtenir una llicència
d’exportació i una assegurança, i que proporcioni al comprador
tota la informació útil que tingui i que li permeti assegurar l’exportació de la seva mercaderia amb total seguretat.
- Variant
-
«EXW Loaded»
La versió revisada dels Incoterms® 2000 va introduir aquest
concepte d’«EXW Loaded», que reconeix una pràctica sovint utilitzada:
el venedor s’encarrega i es responsabilitza de carregar la mercaderia al
vehicle de comprador.
Especificacions de l’EXW |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
C |
C |
Duana d’exportació |
C |
C |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
C |
C |
Transport principal |
C |
C |
Assegurança de transport |
C |
C |
Descàrrega des del transport principal (manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

FCA (Free Carrier) [franc a transportista]
- Venedor
-
Si el lliurament té lloc en les instal·lacions del venedor,
és ell qui s’encarrega de carregar la mercaderia degudament embalada
al vehicle proporcionat pel comprador (especificar «FCA seller’s
premises»). El venedor és responsable del despatx de duanes
d’exportació.
- Comprador
-
El comprador ha triat el tipus de transport i el transportista amb el qual
ha signat un contracte de transport i es fa càrrec del transport
principal (si escau). La transferència dels costos i riscos
té lloc en el moment en què el transportista recull la
mercaderia. Les parts han d’acordar nomenar un lloc on lliurar la
mercaderia (la terminal del transportista o les instal·lacions del
venedor).
El venedor, si escau i en el moment oportú, ha de prestar tota l’ajuda
que calgui per aconseguir tota la documentació i la informació
relatives als requisits de seguretat per a l’exportació i/o
importació de les mercaderies i/o per al seu transport fins a la
destinació final. El comprador es fa càrrec dels costos i riscos de la documentació aportada i/o de l’ajuda prestada.
Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el
transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o que s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un transportista que actuï com a tercera part).
- Variant
- «FCA seller’s premises»
Aquest Incoterm® es va afegir oficialment a la versió revisada
dels Incoterms® 2000: és responsabilitat del venedor carregar la
mercaderia.
- Precisió geogràfica
-
Més que en qualsevol dels altres Incoterms®, a l’FCA, el «lloc designat»
acordat ha de ser precís i cal indicar-lo amb cura. Per exemple, «FCA Le
Havre» no és suficient si el comprador està situat a Le Havre. Es tracta
d’«FCA magatzem de Le Havre» o d’«FCA magatzem en trànsit X Le Havre» o
fins i tot d’«FCA moll núm. X del port de Le Havre».
Si el lliurament s’ha de fer en un lloc que no són les
instal·lacions del venedor, per exemple, a una terminal de transport
-carretera, ferrocarril, aeri, marítim-, el venedor s’encarrega de
transportar la mercaderia fins a aquesta terminal, però no és
responsable de la descàrrega del vehicle. La descàrrega la fa
l’encarregat de rebre la mercaderia a la terminal de transport. Utilitzi
millor l’FCA en comptes del FOB si el transport es fa en contenidors o en
un vaixell amb rampa d’accés per a la càrrega (roll-on/roll-off).
- Coneixements amb menció d’embarcament en les vendes d’FCA
-
Quan la mercaderia es ven segons FCA, els venedors o els compradors (o el
seu banc si es tracta d’una carta de crèdit) potser volen disposar
d’un coneixement amb menció d’embarcament.
No obstant això, el lliurament sota l’Incoterm® FCA és
efectiu abans de la càrrega de la mercaderia a bord d’una nau. No
és gens segur que el venedor pugui aconseguir un coneixement amb
menció d’embarcament del transportista. D’acord amb el contracte de
transport, aquest transportista només està obligat i autoritzat a
presentar un coneixement d’embarcament quan s’han carregat
satisfactòriament les mercaderies.
Per posar remei a aquesta situació, els Incoterms® 2020 han
previst una altra opció. El comprador i el venedor poden acordar que
el comprador doni instruccions al seu transportista perquè lliuri al
venedor el coneixement amb menció d’embarcament un cop s’hagin
carregat les mercaderies, i llavors el venedor està obligat a
dipositar aquest coneixement d’embarcament amb el comprador, normalment a
través dels bancs. El venedor no és responsable davant del
comprador pel que fa als termes del contracte de transport.
Especificacions de l’FCA |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
C |
C |
Transport principal |
C |
C |
Assegurança de transport |
C |
C |
Descàrrega des del transport principal (manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

FAS (Free Alongside Ship) [franc a moll]
- Venedor
- Les obligacions del venedor es compleixen quan les mercaderies es
col·loquen després del despatx de duanes al costat del vaixell a
moll o al punt de càrrega del port d’embarcament designat.
- Comprador
- A partir d’aquest moment, el comprador és responsable de tots els
costos i riscos de pèrdua o danys, des del moment en què la
mercaderia es lliura a moll, especialment en el cas d’un retard en l’horari
o de cancel·lació d’un port d’escala. El comprador escull el
transportista, formalitza el contracte de transport i paga el noli.
- Obligacions de temps i lloc
- El venedor no lliura FAS si el vaixell no és a moll. És una
responsabilitat de temps i lloc. Per exemple, de Marsella a Anvers, un
trajecte pel qual cada empresa ofereix al menys una sortida a la
setmana, portar el lliurament vuit dies abans de la data de sortida del
vaixell escollit pel comprador és massa prematur.
- Adquisició de la llicència
- L’adquisició d’una llicència d’exportació o de qualsevol
altra autorització oficial és a compte i risc del venedor. De la
mateixa manera, el comprador és responsable de la llicència
d’importació. El comprador ha de facilitar al venedor tota la
informació sobre el nom de la nau, el lloc de càrrega i el moment
escollit per lliurar les mercaderies dins el termini acordat.
- Costos derivats de la documentació
- El venedor, si escau i en el moment oportú, ha de prestar tota l’ajuda
que calgui per aconseguir tota la documentació i la informació
relatives als requisits de seguretat per a l’exportació i/o
importació de les mercaderies i/o per al seu transport fins a la
destinació final. El comprador es fa càrrec dels costos i dels
riscos de la documentació aportada i/o de l’ajuda prestada.
Especificacions del FAS |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
C |
C |
Transport principal |
C |
C |
Assegurança de transport |
C |
C |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

FOB (Free on Board) [franc a vaixell]
- Venedor
- Ha de lliurar la mercaderia al port de càrrega designat, a bord del
vaixell triat pel comprador i complir amb totes les formalitats de despatx
de duanes d’exportació, si escau.
En un contracte de tipus FOB, el venedor compleix la seva
obligació de lliurament quan la mercaderia és a bord del vaixell
al port de càrrega designat o, en cas de vendes successives, el
venedor obté la mercaderia i també la lliura perquè sigui
transportada fins al lloc de destinació designat que s’indica en el
contracte de compravenda.
- Comprador
- Selecciona el vaixell, paga el noli marítim, l’assegurança i
s’encarrega de les formalitats a l’arribada. També és responsable
de tots els costos i riscos de pèrdua i danys que pugui patir la
mercaderia des del moment del seu lliurament.
- Variant
-
A títol informatiu, «ARRANGING FOB» és el terme utilitzat pels
agents de càrrega per indicar que les operacions que tenen lloc abans
de col·locar la mercaderia a bord s’han dut a terme, així com les
operacions de despatx de duanes d’exportació, si escau. Totes aquestes operacions representen un cost extra, a compte del venedor,
que sovint s’anomena «Fee of Placing into FOB», és a dir la
«tarifa de col·locació en FOB».
Altres variants són «FOB STOWED» i/o «FOB STOWED and
TRIMMED». El venedor és responsable de tots els costos
incorreguts per la mercaderia en el port de càrrega. No obstant
això, s’ha d’indicar al contracte en quin moment té lloc la
transferència de riscos.
El venedor, si escau i en el moment oportú, ha de prestar tota l’ajuda
que calgui per aconseguir tota la documentació i la informació
relatives als requisits de seguretat per a l’exportació i/o
importació de les mercaderies i/o per al seu transport fins a la
destinació final. El comprador es fa càrrec dels costos i riscos
de la documentació aportada i/o de l’ajuda prestada.
- El FOB americà
- El FOB americà és diferent. Als Estats Units, l’Incoterm®
FOB (Free on Board) [franc a vaixell] no fa referència a un enviament
en un vaixell o fins a un port, sinó a una destinació americana,
a la frontera. Als Estats Units, existeixen quatre tipus principals de FOB.
- FOB/Point of departure (punt de sortida)
: el comprador ho paga tot;
-
FOB/Border (frontera)
: el fabricant paga els costos fins a la frontera sense passar la
mercaderia per la duana;
-
FOB/Point of Sale (punt de venda)
: la mercaderia arriba a una ciutat americana designada. Llavors,
el proveïdor es fa càrrec del despatx de duanes. El port
lliure triat ha d’estar sempre indicat, en general, la ciutat;
-
FOB/Destination Customs Clearance (despatx de duanes de la
destinació): en aquest cas, el fabricant s’encarrega de tot, sense l’ajuda del
comprador. També s’anomena DDP/Delivered Duty Paid (lliurat
amb drets pagats). La majoria de les vendes als Estats Units es fan
d’aquesta manera.
Especificacions del FOB |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
C |
C |
Assegurança de transport |
C |
C |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

CFR (Cost and Freight) [cost i noli]
- Venedor
- Tria el transport, contracta i paga el noli fins al port de destinació
designat. No s’inclou la descàrrega de la mercaderia. És
responsable de la càrrega de la mercaderia després del despatx de
duanes al vaixell, així com de les formalitats d’enviament. No obstant
això, la transferència del risc és la mateixa que amb el FOB.
- Comprador
- És responsable del risc del transport des del moment en què la
mercaderia es lliura a moll al port de càrrega; rep el
transportista i recull la mercaderia lliurada al port de destinació
designat.
- Costos derivats de la documentació
- El venedor, al seu càrrec, ha de proporcionar al comprador un document
de transport que s’utilitzarà fins que la mercaderia arribi al port de
destinació designat, el qual cobreix la mercaderia inclosa al
contracte i que li serveix de garantia (per exemple: reclamacions respecte
de la mercaderia al transportista, venda de la mercaderia durant el
trajecte, etc.). També ha de facilitar tota la informació que
calgui per prendre les mesures adients en la recepció de la
mercaderia.
El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de
facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat,
els quals el comprador necessita per exportar i/o importar i/o per al
transport de la mercaderia fins a la destinació final.
Especificacions del CFR |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
V |
C |
Assegurança de transport |
C |
C |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

CIF (Cost Insurance and Freight) [cost, assegurança i noli]
- Venedor
- És un terme idèntic al CFR, però amb l’obligació
complementària que el venedor ha de contractar una assegurança
marítima contra el risc de pèrdua o danys de la mercaderia. El
venedor paga la prima de l’assegurança. En virtut de la regla CIF dels
Incoterms® 2020, el venedor ha de tenir una cobertura
d’assegurança limitada de conformitat amb la clàusula C de les
Institute Cargo Clauses o qualsevol altre conjunt de clàusules
similars. No obstant això, les parts són lliures d’acordar un
nivell de cobertura més alt.
- Comprador
- És responsable del cost i risc del transport des del moment
en què la mercaderia es lliura a moll al port de
càrrega. Rep i agafa la mercaderia portada pel transportista en el
port de destinació indicat.
Els compradors aprecien aquest Incoterm perquè s’alliberen de les
formalitats logístiques.
- Costos derivats de la documentació
- El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de
facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat que el comprador necessita per exportar i/o importar i/o per al transport
de la mercaderia fins a la destinació final.
Especificacions del CIF |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V/C |
Transport principal |
V |
C |
Assegurança de transport |
V |
C |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

CPT (Carriage Paid To) [transport pagat fins a]
- Venedor
-
El venedor controla la cadena logística. Després d’haver-se
ocupat del despatx de duanes d’exportació, tria el transportista de la
càrrega i paga els costos fins al lloc designat.
- Comprador
-
El risc per danys o pèrdua l’assumeix el comprador des del moment en
què la mercaderia es carrega al primer transport. Posteriorment, el
comprador s’encarrega del despatx de duana d’importació i dels costos de descàrrega.
- Tarifes de descàrrega
-
És important aclarir qui és responsable dels costos de
descàrrega en el marc de el contracte de transport. Normalment, el comprador es fa càrrec d’aquests costos llevat que estiguin inclosos en la tarifa de transport. En aquest cas, el venedor se’n
fa càrrec. El venedor ha d’aclarir aquesta qüestió amb el
comprador per evitar trobar-se en una situació en la qual el receptor
es negui a pagar i el transportista de la càrrega es dirigeixi cap al
proveïdor (el venedor) per exigir la seva part dels costos de
descàrrega així com els possibles càrrecs per la
immobilització del vehicle mentre espera que es resolgui el problema.
- Precisions geogràfiques
-
Amb la regla CPT, la transferències de riscos i càrrecs té
lloc a diferents llocs. Es recomana que les parts implicades indiquin
clarament al contracte el lloc de lliurament on el risc es transfereix al
comprador i la destinació fins a la qual el venedor ha de subscriure
un contracte de transport.
- Costos derivats de la documentació
- El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de
facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat,
que el comprador necessita per a l’exportació o importació de la
mercaderia i/o per al transport fins la destinació final.
Especificacions del CPT |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
V |
C |
Assegurança de transport |
C |
C |
Descàrrega des del transport principal (manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
C |
C |

CIP (Carriage and Insurance Paid to) [transport i assegurança pagats fins a]
- Venedor
-
El CIP és idèntic al CPT, però a més el venedor ha de
subscriure una assegurança de transport. El venedor formalitza el
contracte de transport, paga el noli i la prima de l’assegurança. En
virtut de la regla CIP dels Incoterms® 2020, el venedor ha de tenir
una cobertura d’assegurança limitada de conformitat amb la
clàusula A de les Institute Cargo Clauses o qualsevol altre conjunt de
clàusules similars. No obstant això, les parts són lliures
d’acordar un nivell de cobertura més baix.
- Comprador
-
El risc per danys o pèrdua l’assumeix el comprador des del moment en
què la mercaderia es carrega al primer transport. Posteriorment, el
comprador s’encarrega del despatx de duana d’importació i dels costos
de descàrrega.
- Cobertura de l’assegurança
- Segons el terme CIP, el venedor no està obligat a contractar una
assegurança, sinó una cobertura mínima. Si el comprador
desitja protegir-se amb més cobertures, en aquestes
circumstàncies, hauria d’arribar a un acord amb el venedor o
contractar pel seu compte una assegurança complementària.
- Costos derivats de la documentació
- El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de
facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat,
que el comprador necessita per a l’exportació o importació de la
mercaderia i/o per al transport fins la destinació final.
Especificacions del CIP |
Costos |
Risks |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
V |
C |
Assegurança de transport/td>
| V |
C |
Descàrrega des del transport principal (manipulació) |
C |
C |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador |
C |
C |

DAP (Delivered at Place) [lliurat al lloc]
- Venedor
-
El venedor ha de lliurar la mercaderia i posar-la a disposició del
comprador en el mitjà de transport, a punt per ser descarregada en el
lloc de destinació designat. Ha d’ocupar-se del despatx de duanes
d’exportació. No obstant això, no està obligat a fer-se
càrrec del despatx de duanes d’importació. El venedor ha de
comptar amb un contracte per al transport de la mercaderia fins a la
destinació designada i descarregar-la del transportista quan arribi.
El venedor no té cap obligació vers el comprador de subscriure un
contracte d’assegurança. No obstant això, ha de posar a
disposició del comprador, al seu càrrec, els documents que li
permetin recollir la mercaderia lliurada. Les regles dels Incoterms®
2020 permeten explícitament que el transport necessari es faci en el
marc d’un contracte de transport o s’organitzi per mitjans propis (sense la
participació d’un transportista que actuï com a tercera part).
- Comprador
- Ha de pagar el preu de la mercaderia segons s’hagi estipulat al contracte
de compravenda i ha de recollir la mercaderia una vegada lliurada.
- Seguretat
- El comprador ha de demanar al venedor que li proporcioni tota la
informació que calgui relativa a la seguretat que necessitarà per
a l’exportació, la importació i el transport de la mercaderia
fins a la destinació final. Aquesta nova regla substitueix l’Incoterm
DDU. S’aconsella utilitzar-la només en els països on els mitjans
de transport utilitzats fins a una destinació estiguin ben controlats.
Especificacions del DAP |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
V |
V |
Assegurança de transport |
V |
V |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
V |
V |
Duana d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
V |
V |

DPU (Delivered at Place Unloaded) [lliurat i descarregat al lloc]
L’Incoterm® DPU substitueix el DAT (Delivered At Terminal) (lliurat a
la terminal) per subratllar el fet que el lloc de destinació no
és necessàriament una «terminal». No obstant això,
si el lloc de destinació no és una terminal, el venedor ha
d’assegurar-se que pot descarregar la mercaderia en el lloc on pretén
lliurar-la.
- Venedor
-
Ha de lliurar la mercaderia posant-la a disposició del comprador en el
lloc de destinació convingut, en la data acordada o en el termini
acordat. El venedor ha de subscriure, al seu càrrec, un contracte per
al transport de la mercaderia fins a aquest lloc i descarregar la
mercaderia del mitjà de transport quan arribi. El venedor no està
obligat vers el comprador a subscriure un contracte d’assegurança. No
obstant això, ha de facilitar al comprador, al seu càrrec, el
document que li permeti rebre la mercaderia. L’Incoterm® DPU obliga el
venedor a despatxar la mercaderia per a l’exportació. Tot i això,
no té l’obligació de fer el despatx de duanes per a la
importació.
Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el
transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o
s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un
transportista que actuï com a tercera part).
- Comprador
- Ha de rebre la mercaderia tan aviat com s’hagi lliurat i pagar el preu
estipulat en el contracte de compravenda. A més, el comprador ha
d’advertir el venedor que li faci arribar tota la informació de
seguretat que pugui necessitar per a l’exportació, importació i
transport de les mercaderies fins a la destinació final. Aquesta regla
dels Incoterms® es va crear específicament per al transport en
contenidors. També és adient per al transport marítim
convencional quan el venedor desitja conservar els riscos de la
descàrrega del vaixell al port de destinació. En aquest cas,
és aconsellable especificar el lloc on es descarregarà (moll,
sota de la grua, etc.).
Especificacions del DPU |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Despatx de duanes d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
V |
V |
Assegurança de transport |
S* |
S* |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
V |
V |
Despatx de duanes d’importació |
C |
C |
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador |
C |
C |
*No és obligatori

DDP (Delivered Duty Paid) [lliurat amb drets pagats]
- Venedor
- El venedor té, en aquest cas, l’obligació màxima; és
responsable de tots els costos i riscos de la transferència fins que
la mercaderia s’hagi lliurat al comprador. També es fa càrrec del
despatx de duanes d’importació.
Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el
transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o
s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un
transportista que actuï com a tercera part).
- Comprador
- El comprador recull el lliurament en el lloc de destinació designat i
paga els costos de descàrrega. Ha de demanar al venedor que li
proporcioni tota la informació que calgui relativa a la seguretat que
necessitarà per a l’exportació, la importació i el transport
de la mercaderia fins a la destinació final.
- Comparació entre DDP i EXW
-
El terme DDP es contraposa totalment a EXW.
- Costos relacionats amb la importació de mercaderies
- Si les parts volen excloure de les obligacions del venedor el pagament de
determinats càrrecs que s’han de pagar, amb motiu de la
importació de la mercaderia, han d’especificar-ho. Per exemple:
«Delivered Duty Paid, VAT unpaid (DDP, VAT unpaid)», és a
dir «lliurat amb drets pagats, IVA no pagat».
Especificacions del DAP |
Costos |
Riscos |
Embalatge |
V |
V |
Transport inicial fins al punt de càrrega |
V |
V |
Duana d’exportació |
V |
V |
Càrrega al transport principal (manipulació) |
V |
V |
Transport principal |
V |
V |
Assegurança de transport |
V |
V |
Descàrrega des del transport principal
(manipulació) |
V |
V |
Duana d’importació |
V |
V |
Transport des del port d’arribada fins a les
instal·lacions del comprador |
V |
V |

Quina és la legislació aplicable als contractes?
- Les tres opcions
-
Les dues parts poden escollir entre tres opcions:
-
Aplicar la legislació del país exportador. Aquest seria molt sovint el desig del venedor, que preferiria
aplicar la seva legislació considerant que és la que
coneix bé. No obstant això, no sempre és la millor
solució. De fet, algunes legislacions, com la francesa i la
belga, protegeixen molt més el comprador;
-
Aplicar la legislació del país importador.
Aquesta llei pot ser més interessant per a l’exportador
perquè és menys restrictiva. No obstant això,
és important conèixer-la i dominar-la bé perquè
podria ser molt perillós estar subjecte a normatives que es
desconeixen totalment o parcialment;
-
Aplicar la legislació d’un tercer país.
Aquesta opció permet neutralitzar el nacionalisme
jurídic. Sovint s’utilitza amb finalitats comercials per raons
comprometedores o de conveniència (quan el tribunal de la
jurisdicció competent pertanyi a aquest tercer país).
- Dret suïs
- Sovint es recomana la legislació suïssa perquè afavoreix
molt més l’exportador i, sobretot, té l’avantatge de
pertànyer a un Estat neutral, la qual cosa és un avantatge per a
les parts.
