Incoterms®

Què és un Incoterm®? | Com s’han d’utilitzar els Incoterms® 2020? | Introducció als Incoterms® 2020 | Qui assumeix els diferents costos i riscos? | Què signifiqua cada Incoterm®? | Quina és la legislació aplicable als contractes?

Què és un Incoterm®?

Els Incoterms® 2020
Abans de considerar l’enviament de mercaderies a nivell internacional, cal fer-se una pregunta important: «En quin moment es transfereixen els riscos i els càrrecs al comprador?».

El 1936, la Cambra de Comerç Internacional (CCI) va publicar per primera vegada sota el nom d’Incoterms® 1936 (de l’anglès, INternational COmmercial TERMS) tot un seguit de regles internacionals que responen a aquesta pregunta.

Per adaptar aquestes regles a les pràctiques comercials internacionals més recents, s’han afegit diverses esmenes a les normes de 1936 per arribar als anomenats «Incoterms® 2020», que substitueixen els Incoterms® 2010.

Principals canvis dels Incoterms® 2020 respecte als Incoterms® 2010

  • Evolució de l’Incoterm® FCA (coneixements amb menció d’embarcament)
  • Aparició d’un nou Incoterm®: DPU (de l’anglès, Delivered at Place Unloaded, és a dir ’lliurat i descarregat al lloc’) que substitueix l’Incoterm® DAT
  • Nivells de cobertura d’assegurança diferenciats entre CIF i CIP
  • Organització del transport amb els mitjans de transport del venedor o del comprador en FCA, DAP, DPU i DDP
Gestió dels riscos
Si s’hi fa referència en els contractes, amb algun dels Incoterms® de la CCI, el comprador i el venedor redueixen els riscos incerts inherents a qualsevol transacció internacional: les pràctiques comercials i les diferents interpretacions d’un país a un altre. Especifiquen les seves responsabilitats i obligacions respectives durant el procés de lliurament de les mercaderies i la documentació obligatòria que ha de lliurar el proveïdor. Malgrat ser optatius, els Incoterms® també són reconeguts com a clàusules estandarditzades que evitaran qualsevol litigi ja que distribueixen clarament obligacions, riscos i costos entre el comprador i el venedor. A més, els Incoterms® diferencien la qüestió de la transferència de riscos de la transferència de la propietat, ja que aquesta última roman sota el control de la legislació aplicable al contracte. Tot seguit, enumerem els punts que els Incoterms® concretament aclareixen.
  1. Situar el punt crític de la transferència dels riscos del venedor al comprador durant el procés d’enviament de les mercaderies (pèrdua, dany o robatori) i permetre que el responsable d’aquests riscos prengui les seves pròpies disposicions, especialment en matèria d’assegurança.
  2. Indicar quin dels dos -el venedor o el comprador- ha de subscriure el contracte de transport.
  3. Distribuir entre les dues parts els costos logístics i administratius durant les diferents etapes del procés.
  4. Especificar qui s’encarrega de l’empaquetatge, etiquetatge, operacions de manipulació, càrrega i descàrrega de les mercaderies o de l’ompliment i buidatge dels contenidors, a més a més dels procediments d’inspecció.
  5. Establir les obligacions respectives per efectuar les formalitats d’exportació i/o importació, complir les normatives legals i satisfer els drets de duana, així com aportar tota la documentació necessària. La CCI ha proposat 11 Incoterms® en la forma d’acrònims originals anglesos de tres lletres, p. ex.: FOB, als quals cal afegir una ubicació específica, p. ex.: FOB Le Havre.

Tornar a dalt

Com s’han d’utilitzar els Incoterms® 2020?

Cal deixar clar aquest concepte en el contracte de compravenda
L’ús dels Incoterms® ha de constar clarament en el contracte de compravenda, on cal indicar la regla d’Incoterms® triada, el port, el lloc o la ubicació designada, seguit de l’expressió «Incoterms® 2020».
Per exemple: CIF Hong Kong Incoterms® 2020
Escull la regla adient
L’elecció de l’Incoterm® és part integral de qualsevol transacció comercial. S’ha de fer en funció de les capacitats organitzatives de l’empresa, el tipus de transport utilitzat, el nivell de servei que l’empresa vol prestar al client o els recursos del seu proveïdor. També es podria fer en funció de les pràctiques comunes del mercat, de les pràctiques utilitzades pels competidors, etc.

L’Incoterm® seleccionat també s’ha d’adaptar al tipus de mercaderia que es pretén enviar i al tipus de transport que es vol utilitzar.
Especifica el lloc i el port amb precisió
Per a una millor aplicació dels Incoterms®, les parts del contracte han d’assignar un lloc o un port amb la màxima exactitud, p. ex.: FCA 25 rue Saint Charles, Bordeaux, France, Incoterms® 2020.

Cal subratllar que per a certs Incoterms® com ara CPT, CIP, CFR o CIF, el lloc designat no és el mateix que el lloc de lliurament: fa referència al lloc de destinació pel qual s’ha pagat. Per especificar la destinació final de les mercaderies, s’aconsella indicar l’adreça exacta per evitar qualsevol ambigüitat.

El mateix s’aplica per a «fora de la fàbrica»: es tracta d’una fàbrica a França o d’una fàbrica establerta a l’estranger per una empresa francesa?
Altres precaucions que cal tenir en compte
S’han de prendre algunes precaucions quan es fan servir els Incoterms®, com ara:
  • tenir un bon coneixement del significat de cada Incoterm® i del seu acrònim;
  • conèixer l’ús exacte de les variants dels Incoterms® per evitar confusions que podrien traduir-se en una interpretació errònia (per exemple: FOB USA).
Els Incoterms® són regles acceptades arreu del món. Com a tals i de la mateixa manera que totes les regles (indústria, qualitat, contaminació), els seus noms no provoquen cap divergència. Utilitza només les abreviatures normalitzades. Queda descartat l’ús de qualsevol altre codi. Com qualsevol regla, són una referència explícita. Com els cavalls DIN o la ISO 9002, les tres lletres de l’Incoterm han d’anar seguides dels noms específics dels llocs designats i la menció «Incoterm», fins i tot «Incoterm ICC».

No dubtis en assessorar-te amb un bufet d’advocats internacional.

La tendència actual en el comerç internacional es basa en el fet que el comprador s’allibera de totes les preocupacions logístiques. Això valoritza la posició de l’exportador. És essencial negociar les condicions del contracte per al primer enviament i, sobretot, en el cas de tractar amb països de risc, s’aconsella aconseguir un document de crèdit com a forma de pagament.

Tornar a dalt

Introducció als Incoterms® 2020

Incoterms® 2020 aplicables a tots els mitjans de transport

Codi Nom en anglès (traducció)
EXW EX Works (a peu de fàbrica)
FCA
*Es pot afegir la menció d’embarcament.
Free Carrier (franc a transportista)
CPT Carriage Paid To (ports pagats fins a)
CIP
*Incorporació de la clàusula A de càrrega de les Institute Cargo Clauses, que inclou la cobertura de l’assegurança «a tot risc».
Carriage and Insurance Paid to (ports i assegurança pagats fins a)
DAP Delivered at Place (lliurat al lloc)
DPU* Delivered at Place Unloaded (lliurat i descarregat al lloc)
DDP Delivered Duty Paid (lliurat amb drets pagats)

*Novetat dels Incoterms® 2020

Incoterms® 2020 aplicables al transport marítim i vies navegables interiors

Codi Nom en anglès (traducció)
FAS Free Alongside ship (franc a moll)
FOB Free On Board (franc a vaixell)
CFR Cost and Freight (cost i noli)
CIF
*Incorporació de la clàusula C de càrrega de les Institute Cargo Clauses, que inclou la cobertura d’assegurança «mínima».
Cost, Insurance, Freight (cost, assegurança i noli)

*Novetat dels Incoterms® 2020

Tornar a dalt

Venda a la sortida, venda a l’arribada: una diferència fonamental

Venda a la sortida
Una venda a la sortida vol dir que la mercaderia s’envia a compte i risc del comprador, la qual cosa significa:

  • des del moment en què les mercaderies es posen a disposició en les instal·lacions del venedor (EXW);
  • des del moment en què les mercaderies es lliuren al transportista perquè les transporti (FCA, FAS, FOB, CFR, CIF, CPT i CIP);

Els Incoterms® per a la venda a la sortida assignen al comprador (en una quantitat més o menys gran) els costos i els riscos vinculats a l’enviament de les mercaderies.
Venda a l’arribada
Una venda a l’arribada significa que les mercaderies s’embarquen a compte i risc del venedor fins que arribin al punt o port de destinació designat. S’utilitzen tres Incoterms®:
  • fins finalitzar el seu transport marítim i el seu desembarcament (DAP);
  • fins al seu punt de destinació (DPU, DDP).

Tornar a dalt

Qui assumeix els diferents costos i riscos?

Distribució dels costos entre el venedor i el comprador segons l’Incoterm® negociat en el contracte

Incoterms® per a qualsevol mitjà o mitjans de transport Incoterms® per al transport marítim i vies navegables interiors
EXW FCB CPT CIP DAP DPU DDP FAS FOB CFR CIF
Embalatge V V V V V V V V V V V**
Càrrega des del magatzem C V V V* V V V V V V V**
Transport inicial fins al punt de càrrega C V*** V V* V V V V V V V**
Despatx de duanes d’exportació C V V V* V V V V V V V**
Manipulació a la sortida C C V V* V V V C V V V**
Transport principal C C V V* V V V C C V V**
Manipulació a l’arribada C C C C V V V C C C C
Despatx de duanes d’importació C C C C C C V C C C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C C C V C V C C C C
Descàrrega en el magatzem C C C C C C C C C C C

*Assegurança «tot risc» a favor del comprador
*Assegurança «mínima» a favor del comprador
***Segons la ubicació acordada. Coneixement d’embarcament opcional.

V: Costos a càrrec del venedor
C: Costos a càrrec del comprador

Distribució dels riscos entre el venedor i el comprador segons l’Incoterm® negociat en el contracte

Incoterms® per a qualsevol mitjà o mitjans de transport Incoterms® per al transport marítim i vies navegables interiors
EXW FCB CPT CIP DAP DPU DDP FAS FOB CFR CIF
Embalatge V V V V V V V V V V V
Càrrega des del magatzem C V V V V V V V V V V
Transport inicial fins al punt de càrrega C S* V V V V V V V V V
Despatx de duanes d’exportació C V V V V V V V V V V
Manipulació a la sortida C C C C V V V C V V V
Transport principal C C C C V V V C C C C
Manipulació a l’arribada C C C C C V V C C C C
Despatx de duanes d’importació C C C C C C V C C C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C C C C C V C C C C
Descàrrega en el magatzem C C C C C C C C C C C

*Segons la ubicació acordada.

V: Riscos a càrrec del venedor
C: Riscos a càrrec del comprador

Tornar a dalt

Què significa cada Incoterm®?

EXW (Ex Works) [a peu de fàbrica]

Venedor
L’única responsabilitat del venedor és preparar les mercaderies per al comprador, en les seves instal·lacions, embalades adientment per exportar-les (en general, el preu inclou la càrrega de les mercaderies al palet).
Comprador
El comprador és responsable de tots els costos i riscos que comporta l’enviament de les mercaderies des del moment en què surt del magatzem del venedor fins que arriba al lloc de destinació.

El terme EXW representa una obligació mínima per al venedor. No obstant això, si les parts acorden que el venedor assegura la càrrega de la mercaderia en el punt de sortida «EXW Loaded», i fan responsable el venedor d’aquests riscos i despeses, ho han de fer constar molt clarament en una clàusula explícita inclosa en el contracte de venda (per ex.: EXW Paris loaded, ICC 2020).

S’espera que el venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, li presti tota l’ajuda que calgui per obtenir una llicència d’exportació i una assegurança, i que proporcioni al comprador tota la informació útil que tingui i que li permeti assegurar l’exportació de la seva mercaderia amb total seguretat.
Variant
«EXW Loaded»

La versió revisada dels Incoterms® 2000 va introduir aquest concepte d’«EXW Loaded», que reconeix una pràctica sovint utilitzada: el venedor s’encarrega i es responsabilitza de carregar la mercaderia al vehicle de comprador.
Especificacions de l’EXW Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega C C
Duana d’exportació C C
Càrrega al transport principal (manipulació) C C
Transport principal C C
Assegurança de transport C C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

FCA (Free Carrier) [franc a transportista]

Venedor
Si el lliurament té lloc en les instal·lacions del venedor, és ell qui s’encarrega de carregar la mercaderia degudament embalada al vehicle proporcionat pel comprador (especificar «FCA seller’s premises»). El venedor és responsable del despatx de duanes d’exportació.
Comprador
El comprador ha triat el tipus de transport i el transportista amb el qual ha signat un contracte de transport i es fa càrrec del transport principal (si escau). La transferència dels costos i riscos té lloc en el moment en què el transportista recull la mercaderia. Les parts han d’acordar nomenar un lloc on lliurar la mercaderia (la terminal del transportista o les instal·lacions del venedor).

El venedor, si escau i en el moment oportú, ha de prestar tota l’ajuda que calgui per aconseguir tota la documentació i la informació relatives als requisits de seguretat per a l’exportació i/o importació de les mercaderies i/o per al seu transport fins a la destinació final. El comprador es fa càrrec dels costos i riscos de la documentació aportada i/o de l’ajuda prestada.
Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o que s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un transportista que actuï com a tercera part).
Variant
«FCA seller’s premises»
Aquest Incoterm® es va afegir oficialment a la versió revisada dels Incoterms® 2000: és responsabilitat del venedor carregar la mercaderia.
Precisió geogràfica
Més que en qualsevol dels altres Incoterms®, a l’FCA, el «lloc designat» acordat ha de ser precís i cal indicar-lo amb cura. Per exemple, «FCA Le Havre» no és suficient si el comprador està situat a Le Havre. Es tracta d’«FCA magatzem de Le Havre» o d’«FCA magatzem en trànsit X Le Havre» o fins i tot d’«FCA moll núm. X del port de Le Havre».

Si el lliurament s’ha de fer en un lloc que no són les instal·lacions del venedor, per exemple, a una terminal de transport -carretera, ferrocarril, aeri, marítim-, el venedor s’encarrega de transportar la mercaderia fins a aquesta terminal, però no és responsable de la descàrrega del vehicle. La descàrrega la fa l’encarregat de rebre la mercaderia a la terminal de transport. Utilitzi millor l’FCA en comptes del FOB si el transport es fa en contenidors o en un vaixell amb rampa d’accés per a la càrrega (roll-on/roll-off).
Coneixements amb menció d’embarcament en les vendes d’FCA
Quan la mercaderia es ven segons FCA, els venedors o els compradors (o el seu banc si es tracta d’una carta de crèdit) potser volen disposar d’un coneixement amb menció d’embarcament.
No obstant això, el lliurament sota l’Incoterm® FCA és efectiu abans de la càrrega de la mercaderia a bord d’una nau. No és gens segur que el venedor pugui aconseguir un coneixement amb menció d’embarcament del transportista. D’acord amb el contracte de transport, aquest transportista només està obligat i autoritzat a presentar un coneixement d’embarcament quan s’han carregat satisfactòriament les mercaderies.
Per posar remei a aquesta situació, els Incoterms® 2020 han previst una altra opció. El comprador i el venedor poden acordar que el comprador doni instruccions al seu transportista perquè lliuri al venedor el coneixement amb menció d’embarcament un cop s’hagin carregat les mercaderies, i llavors el venedor està obligat a dipositar aquest coneixement d’embarcament amb el comprador, normalment a través dels bancs. El venedor no és responsable davant del comprador pel que fa als termes del contracte de transport.
Especificacions de l’FCA Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) C C
Transport principal C C
Assegurança de transport C C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

FAS (Free Alongside Ship) [franc a moll]

Venedor
Les obligacions del venedor es compleixen quan les mercaderies es col·loquen després del despatx de duanes al costat del vaixell a moll o al punt de càrrega del port d’embarcament designat.
Comprador
A partir d’aquest moment, el comprador és responsable de tots els costos i riscos de pèrdua o danys, des del moment en què la mercaderia es lliura a moll, especialment en el cas d’un retard en l’horari o de cancel·lació d’un port d’escala. El comprador escull el transportista, formalitza el contracte de transport i paga el noli.
Obligacions de temps i lloc
El venedor no lliura FAS si el vaixell no és a moll. És una responsabilitat de temps i lloc. Per exemple, de Marsella a Anvers, un trajecte pel qual cada empresa ofereix al menys una sortida a la setmana, portar el lliurament vuit dies abans de la data de sortida del vaixell escollit pel comprador és massa prematur.
Adquisició de la llicència
L’adquisició d’una llicència d’exportació o de qualsevol altra autorització oficial és a compte i risc del venedor. De la mateixa manera, el comprador és responsable de la llicència d’importació. El comprador ha de facilitar al venedor tota la informació sobre el nom de la nau, el lloc de càrrega i el moment escollit per lliurar les mercaderies dins el termini acordat.
Costos derivats de la documentació
El venedor, si escau i en el moment oportú, ha de prestar tota l’ajuda que calgui per aconseguir tota la documentació i la informació relatives als requisits de seguretat per a l’exportació i/o importació de les mercaderies i/o per al seu transport fins a la destinació final. El comprador es fa càrrec dels costos i dels riscos de la documentació aportada i/o de l’ajuda prestada.
Especificacions del FAS Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) C C
Transport principal C C
Assegurança de transport C C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

FOB (Free on Board) [franc a vaixell]

Venedor
Ha de lliurar la mercaderia al port de càrrega designat, a bord del vaixell triat pel comprador i complir amb totes les formalitats de despatx de duanes d’exportació, si escau.

En un contracte de tipus FOB, el venedor compleix la seva obligació de lliurament quan la mercaderia és a bord del vaixell al port de càrrega designat o, en cas de vendes successives, el venedor obté la mercaderia i també la lliura perquè sigui transportada fins al lloc de destinació designat que s’indica en el contracte de compravenda.
Comprador
Selecciona el vaixell, paga el noli marítim, l’assegurança i s’encarrega de les formalitats a l’arribada. També és responsable de tots els costos i riscos de pèrdua i danys que pugui patir la mercaderia des del moment del seu lliurament.
Variant
A títol informatiu, «ARRANGING FOB» és el terme utilitzat pels agents de càrrega per indicar que les operacions que tenen lloc abans de col·locar la mercaderia a bord s’han dut a terme, així com les operacions de despatx de duanes d’exportació, si escau. Totes aquestes operacions representen un cost extra, a compte del venedor, que sovint s’anomena «Fee of Placing into FOB», és a dir la «tarifa de col·locació en FOB».

Altres variants són «FOB STOWED» i/o «FOB STOWED and TRIMMED». El venedor és responsable de tots els costos incorreguts per la mercaderia en el port de càrrega. No obstant això, s’ha d’indicar al contracte en quin moment té lloc la transferència de riscos.

El venedor, si escau i en el moment oportú, ha de prestar tota l’ajuda que calgui per aconseguir tota la documentació i la informació relatives als requisits de seguretat per a l’exportació i/o importació de les mercaderies i/o per al seu transport fins a la destinació final. El comprador es fa càrrec dels costos i riscos de la documentació aportada i/o de l’ajuda prestada.
El FOB americà
El FOB americà és diferent. Als Estats Units, l’Incoterm® FOB (Free on Board) [franc a vaixell] no fa referència a un enviament en un vaixell o fins a un port, sinó a una destinació americana, a la frontera. Als Estats Units, existeixen quatre tipus principals de FOB.
  • FOB/Point of departure (punt de sortida) : el comprador ho paga tot;
  • FOB/Border (frontera) : el fabricant paga els costos fins a la frontera sense passar la mercaderia per la duana;
  • FOB/Point of Sale (punt de venda) : la mercaderia arriba a una ciutat americana designada. Llavors, el proveïdor es fa càrrec del despatx de duanes. El port lliure triat ha d’estar sempre indicat, en general, la ciutat;
  • FOB/Destination Customs Clearance (despatx de duanes de la destinació): en aquest cas, el fabricant s’encarrega de tot, sense l’ajuda del comprador. També s’anomena DDP/Delivered Duty Paid (lliurat amb drets pagats). La majoria de les vendes als Estats Units es fan d’aquesta manera.
Especificacions del FOB Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal C C
Assegurança de transport C C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

CFR (Cost and Freight) [cost i noli]

Venedor
Tria el transport, contracta i paga el noli fins al port de destinació designat. No s’inclou la descàrrega de la mercaderia. És responsable de la càrrega de la mercaderia després del despatx de duanes al vaixell, així com de les formalitats d’enviament. No obstant això, la transferència del risc és la mateixa que amb el FOB.
Comprador
És responsable del risc del transport des del moment en què la mercaderia es lliura a moll al port de càrrega; rep el transportista i recull la mercaderia lliurada al port de destinació designat.
Costos derivats de la documentació
El venedor, al seu càrrec, ha de proporcionar al comprador un document de transport que s’utilitzarà fins que la mercaderia arribi al port de destinació designat, el qual cobreix la mercaderia inclosa al contracte i que li serveix de garantia (per exemple: reclamacions respecte de la mercaderia al transportista, venda de la mercaderia durant el trajecte, etc.). També ha de facilitar tota la informació que calgui per prendre les mesures adients en la recepció de la mercaderia.
El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat, els quals el comprador necessita per exportar i/o importar i/o per al transport de la mercaderia fins a la destinació final.
Especificacions del CFR Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal V C
Assegurança de transport C C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

CIF (Cost Insurance and Freight) [cost, assegurança i noli]

Venedor
És un terme idèntic al CFR, però amb l’obligació complementària que el venedor ha de contractar una assegurança marítima contra el risc de pèrdua o danys de la mercaderia. El venedor paga la prima de l’assegurança. En virtut de la regla CIF dels Incoterms® 2020, el venedor ha de tenir una cobertura d’assegurança limitada de conformitat amb la clàusula C de les Institute Cargo Clauses o qualsevol altre conjunt de clàusules similars. No obstant això, les parts són lliures d’acordar un nivell de cobertura més alt.
Comprador
És responsable del cost i risc del transport des del moment en què la mercaderia es lliura a moll al port de càrrega. Rep i agafa la mercaderia portada pel transportista en el port de destinació indicat.

Els compradors aprecien aquest Incoterm perquè s’alliberen de les formalitats logístiques.
Costos derivats de la documentació
El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat que el comprador necessita per exportar i/o importar i/o per al transport de la mercaderia fins a la destinació final.
Especificacions del CIF Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V/C
Transport principal V C
Assegurança de transport V C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

CPT (Carriage Paid To) [transport pagat fins a]

Venedor
El venedor controla la cadena logística. Després d’haver-se ocupat del despatx de duanes d’exportació, tria el transportista de la càrrega i paga els costos fins al lloc designat.
Comprador
El risc per danys o pèrdua l’assumeix el comprador des del moment en què la mercaderia es carrega al primer transport. Posteriorment, el comprador s’encarrega del despatx de duana d’importació i dels costos de descàrrega.
Tarifes de descàrrega
És important aclarir qui és responsable dels costos de descàrrega en el marc de el contracte de transport. Normalment, el comprador es fa càrrec d’aquests costos llevat que estiguin inclosos en la tarifa de transport. En aquest cas, el venedor se’n fa càrrec. El venedor ha d’aclarir aquesta qüestió amb el comprador per evitar trobar-se en una situació en la qual el receptor es negui a pagar i el transportista de la càrrega es dirigeixi cap al proveïdor (el venedor) per exigir la seva part dels costos de descàrrega així com els possibles càrrecs per la immobilització del vehicle mentre espera que es resolgui el problema.
Precisions geogràfiques
Amb la regla CPT, la transferències de riscos i càrrecs té lloc a diferents llocs. Es recomana que les parts implicades indiquin clarament al contracte el lloc de lliurament on el risc es transfereix al comprador i la destinació fins a la qual el venedor ha de subscriure un contracte de transport.
Costos derivats de la documentació
El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat, que el comprador necessita per a l’exportació o importació de la mercaderia i/o per al transport fins la destinació final.
Especificacions del CPT Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal V C
Assegurança de transport C C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

CIP (Carriage and Insurance Paid to) [transport i assegurança pagats fins a]

Venedor
El CIP és idèntic al CPT, però a més el venedor ha de subscriure una assegurança de transport. El venedor formalitza el contracte de transport, paga el noli i la prima de l’assegurança. En virtut de la regla CIP dels Incoterms® 2020, el venedor ha de tenir una cobertura d’assegurança limitada de conformitat amb la clàusula A de les Institute Cargo Clauses o qualsevol altre conjunt de clàusules similars. No obstant això, les parts són lliures d’acordar un nivell de cobertura més baix.
Comprador
El risc per danys o pèrdua l’assumeix el comprador des del moment en què la mercaderia es carrega al primer transport. Posteriorment, el comprador s’encarrega del despatx de duana d’importació i dels costos de descàrrega.
Cobertura de l’assegurança
Segons el terme CIP, el venedor no està obligat a contractar una assegurança, sinó una cobertura mínima. Si el comprador desitja protegir-se amb més cobertures, en aquestes circumstàncies, hauria d’arribar a un acord amb el venedor o contractar pel seu compte una assegurança complementària.
Costos derivats de la documentació
El venedor, a petició del comprador i al seu compte i risc, ha de facilitar-li la informació i els documents relatius a la seguretat, que el comprador necessita per a l’exportació o importació de la mercaderia i/o per al transport fins la destinació final.
Especificacions del CIP Costos Risks
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal V C
Assegurança de transport/td> V C
Descàrrega des del transport principal (manipulació) C C
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

Tornar a dalt

DAP (Delivered at Place) [lliurat al lloc]

Venedor
El venedor ha de lliurar la mercaderia i posar-la a disposició del comprador en el mitjà de transport, a punt per ser descarregada en el lloc de destinació designat. Ha d’ocupar-se del despatx de duanes d’exportació. No obstant això, no està obligat a fer-se càrrec del despatx de duanes d’importació. El venedor ha de comptar amb un contracte per al transport de la mercaderia fins a la destinació designada i descarregar-la del transportista quan arribi. El venedor no té cap obligació vers el comprador de subscriure un contracte d’assegurança. No obstant això, ha de posar a disposició del comprador, al seu càrrec, els documents que li permetin recollir la mercaderia lliurada. Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un transportista que actuï com a tercera part).
Comprador
Ha de pagar el preu de la mercaderia segons s’hagi estipulat al contracte de compravenda i ha de recollir la mercaderia una vegada lliurada.
Seguretat
El comprador ha de demanar al venedor que li proporcioni tota la informació que calgui relativa a la seguretat que necessitarà per a l’exportació, la importació i el transport de la mercaderia fins a la destinació final. Aquesta nova regla substitueix l’Incoterm DDU. S’aconsella utilitzar-la només en els països on els mitjans de transport utilitzats fins a una destinació estiguin ben controlats.
Especificacions del DAP Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal V V
Assegurança de transport V V
Descàrrega des del transport principal (manipulació) V V
Duana d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador V V

Tornar a dalt

DPU (Delivered at Place Unloaded) [lliurat i descarregat al lloc]

L’Incoterm® DPU substitueix el DAT (Delivered At Terminal) (lliurat a la terminal) per subratllar el fet que el lloc de destinació no és necessàriament una «terminal». No obstant això, si el lloc de destinació no és una terminal, el venedor ha d’assegurar-se que pot descarregar la mercaderia en el lloc on pretén lliurar-la.

Venedor
Ha de lliurar la mercaderia posant-la a disposició del comprador en el lloc de destinació convingut, en la data acordada o en el termini acordat. El venedor ha de subscriure, al seu càrrec, un contracte per al transport de la mercaderia fins a aquest lloc i descarregar la mercaderia del mitjà de transport quan arribi. El venedor no està obligat vers el comprador a subscriure un contracte d’assegurança. No obstant això, ha de facilitar al comprador, al seu càrrec, el document que li permeti rebre la mercaderia. L’Incoterm® DPU obliga el venedor a despatxar la mercaderia per a l’exportació. Tot i això, no té l’obligació de fer el despatx de duanes per a la importació.
Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un transportista que actuï com a tercera part).
Comprador
Ha de rebre la mercaderia tan aviat com s’hagi lliurat i pagar el preu estipulat en el contracte de compravenda. A més, el comprador ha d’advertir el venedor que li faci arribar tota la informació de seguretat que pugui necessitar per a l’exportació, importació i transport de les mercaderies fins a la destinació final. Aquesta regla dels Incoterms® es va crear específicament per al transport en contenidors. També és adient per al transport marítim convencional quan el venedor desitja conservar els riscos de la descàrrega del vaixell al port de destinació. En aquest cas, és aconsellable especificar el lloc on es descarregarà (moll, sota de la grua, etc.).
Especificacions del DPU Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Despatx de duanes d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal V V
Assegurança de transport S* S*
Descàrrega des del transport principal (manipulació) V V
Despatx de duanes d’importació C C
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador C C

*No és obligatori

Tornar a dalt

DDP (Delivered Duty Paid) [lliurat amb drets pagats]

Venedor
El venedor té, en aquest cas, l’obligació màxima; és responsable de tots els costos i riscos de la transferència fins que la mercaderia s’hagi lliurat al comprador. També es fa càrrec del despatx de duanes d’importació.
Les regles dels Incoterms® 2020 permeten explícitament que el transport necessari es faci en el marc d’un contracte de transport o s’organitzi per mitjans propis (sense la participació d’un transportista que actuï com a tercera part).
Comprador
El comprador recull el lliurament en el lloc de destinació designat i paga els costos de descàrrega. Ha de demanar al venedor que li proporcioni tota la informació que calgui relativa a la seguretat que necessitarà per a l’exportació, la importació i el transport de la mercaderia fins a la destinació final.
Comparació entre DDP i EXW
El terme DDP es contraposa totalment a EXW.
Costos relacionats amb la importació de mercaderies
Si les parts volen excloure de les obligacions del venedor el pagament de determinats càrrecs que s’han de pagar, amb motiu de la importació de la mercaderia, han d’especificar-ho. Per exemple: «Delivered Duty Paid, VAT unpaid (DDP, VAT unpaid)», és a dir «lliurat amb drets pagats, IVA no pagat».
Especificacions del DAP Costos Riscos
Embalatge V V
Transport inicial fins al punt de càrrega V V
Duana d’exportació V V
Càrrega al transport principal (manipulació) V V
Transport principal V V
Assegurança de transport V V
Descàrrega des del transport principal (manipulació) V V
Duana d’importació V V
Transport des del port d’arribada fins a les instal·lacions del comprador V V

Tornar a dalt

Quina és la legislació aplicable als contractes?

Les tres opcions
Les dues parts poden escollir entre tres opcions:
  • Aplicar la legislació del país exportador. Aquest seria molt sovint el desig del venedor, que preferiria aplicar la seva legislació considerant que és la que coneix bé. No obstant això, no sempre és la millor solució. De fet, algunes legislacions, com la francesa i la belga, protegeixen molt més el comprador;
  • Aplicar la legislació del país importador. Aquesta llei pot ser més interessant per a l’exportador perquè és menys restrictiva. No obstant això, és important conèixer-la i dominar-la bé perquè podria ser molt perillós estar subjecte a normatives que es desconeixen totalment o parcialment;
  • Aplicar la legislació d’un tercer país. Aquesta opció permet neutralitzar el nacionalisme jurídic. Sovint s’utilitza amb finalitats comercials per raons comprometedores o de conveniència (quan el tribunal de la jurisdicció competent pertanyi a aquest tercer país).
Dret suïs
Sovint es recomana la legislació suïssa perquè afavoreix molt més l’exportador i, sobretot, té l’avantatge de pertànyer a un Estat neutral, la qual cosa és un avantatge per a les parts.

Tornar a dalt

Return to top