Responsabilitat dels transportistes | Casos excepcionals d’exoneració i l’eliminació del límit de responsabilitat | Solucions de les assegurances | En cas de dany
Es diu que els transportistes són responsables de les mercaderies que se’ls confien. Això és cert, però amb algunes excepcions.
Els transportistes són, en efecte, responsables de les mercaderies que se’ls confien, no obstant això, aquesta responsabilitat està molt estructurada i notablement limitada. Quan es paga als transportistes en funció del pes i del volum d’allò que transporten i no en funció del valor de les mercaderies, és lògic que la seva responsabilitat s’expressi de la mateixa manera per mantenir la proporcionalitat a la seva remuneració. Això, però, té conseqüències importants per a l’expedidor en cas que es produeixin danys en les mercaderies: el portador ha d’indemnitzar d’acord amb restriccions precises relatives al pes i independentment del valor real.
Les limitacions de responsabilitat actuals expressades en DEG (drets especials de gir, la taxa de canvi dels quals és de 1,2819 euros, aproximadament, el 3 d’abril de 2013) són les següents:
Els transportistes indemnitzen els possibles danys a les mercaderies sobre aquestes bases. Per exemple, un contenidor de recanvis entre Anvers i Varsòvia (de 29 kg i amb un valor de 9.900 euros). Saquegen el contenidor i arriba buit. Les pèrdues són de 9.900 euros. El receptor deixa nota d’aquest estat a l’albarà de lliurament. El transportista indemnitza segons la seva responsabilitat: 29 kg x 8,33 DEG x 1,2819 = 309,67 euros. La pèrdua restant a què ha de fer front l’expedidor ascendeix a 9.590,33 euros. Si el contenidor hagués fet el mateix recorregut amb transport aeri, la indemnització abonada per la companyia aèria seria de 29 kg x 16,5837 DEG x 1,4070 = 616,50 euros i la pèrdua a què ha de fer front l’expedidor és de 9.283,50 euros.
Si bé els transportistes són responsables dels possibles danys a les mercaderies que se’ls confien, és important saber que, en casos determinats, aquesta responsabilitat podria suprimir-se o, ans al contrari, se’n podria eliminar el límit.
Perquè un transportista indemnitzi un expedidor en cas de dany, n’ha
de ser responsable. Com a encarregat de les mercaderies, hi ha una
presumpció de responsabilitat si no les lliura en el mateix estat en
què les va rebre.
D’altra banda, si el transportista pot demostrar que no n’és
responsable, no ha de pagar cap indemnització.
El transportista pot reclamar l’exoneració de responsabilitat quan el dany a les mercaderies sigui resultat d’un esdeveniment de força major. La noció de força major està subjecta a una extensa jurisprudència en constant evolució; tanmateix, la definició acceptada normalment és: un esdeveniment que compleix les tres característiques de ser IMPREVISIBLE, INEVITABLE i ALIÈ. Si es donen aquests tres criteris, el transportista podria ser exonerat de la seva responsabilitat i no hauria de pagar cap indemnització en concepte de compensació per les pèrdues sofertes.
En l’altre extrem, determinats errors greus comesos per un transportista comporten l’eliminació del límit de responsabilitat i aquest ja no ha d’indemnitzar la pèrdua en funció dels límits de la seva responsabilitat, sinó que ha d’indemnitzar la totalitat de la pèrdua soferta per l’expedidor o pels seus beneficiaris. Aquests casos solen definir-los els tribunals, però aquí tens alguns exemples de casos en què un transportista va haver de compensar la totalitat de la pèrdua:
Una vegada que s’ha determinat l’existència d’un error greu, la qual cosa normalment requereix una audiència judicial, queda la qüestió de si se’n fa càrrec el transportista o la seva assegurança. Això sovint pot dificultar la recuperació de la quantitat perduda.
Davant aquests inconvenients i aquestes dificultats en les relacions entre els expedidors i les empreses de transport, hi ha una solució per assegurar el flux de mercaderies i, per tant, les operacions comercials.
Quan se subscriu una cobertura d’assegurança AD VALOREM (sobre el valor), el risc de dany a les mercaderies es transfereix a una asseguradora que pagarà la indemnització, no en virtut d’un principi de responsabilitat, sinó només sobre la base del dany a les mercaderies. En cas de robatori de les mercaderies, l’asseguradora reemborsa la totalitat de la pèrdua i reclama al transportista per tal de recuperar la quantitat que aquest deu segons les limitacions de la seva responsabilitat. La prima de l’assegurança es basa en el valor de les mercaderies i s’expressa en forma d’una taxa d’assegurança. La taxa es pot augmentar fins a un 20 % del valor declarat a l’asseguradora per cobrir les despeses administratives.
L’assegurança A TOT RISC: com el seu nom indica, cobreix tots els riscos de botiga a botiga, incloent-hi el transport terrestre anterior i posterior. Es pot aplicar al transport aeri, marítim i terrestre. En la majoria dels casos, és l’assegurança que cal contractar.
L’assegurança de risc de guerra i mines: sempre es contracta de manera independent i està subjecta a un altre sistema de tarifes. El seu cost mitjà varia al voltant del 0,03 %, segons el grau de risc del trajecte que han de fer les mercaderies. Cobreix el sabotatge, la pirateria, els torpedes, etc., i s’aplica al transport aeri, marítim i terrestre.
L’assegurança de «viatge»: permet a l’assegurat disposar de la cobertura necessària i s’aplica a un sol viatge.
L’assegurança de mercat «complementària»: s’adapta als contractes que inclouen lliuraments i, per tant, enviaments escalonats. L’assegurat defineix clarament els riscos coberts i coneix la quantitat que queda assegurada i l’escalonament dels enviaments.
L’assegurança de «subscripció»: també anomenadaassegurança flotant, cobreix tots els enviaments de l’assegurat en un any determinat. Aquesta solució és molt utilitzada per les grans empreses, que asseguren totes les seves importacions i exportacions amb una única asseguradora. Aquestes pòlisses d’assegurança cobreixen tot el flux de l’empresa sense haver de fer declaracions i sense excepcions per proporcionar la màxima seguretat. El càlcul de la subscripció es basa en els ingressos.
L’expedidor necessita saber dues coses:
De fet, hi ha dues possibilitats:
El receptor hauria de:
Important:
*Escriure a la zona d’observacions «subjecte a desembalatge»,
«subjecte a inspecció», etc. NO ÉS VÀLID. Una
reclamació basada en les observacions ha d’incloure el nombre de
paquets danyats i el tipus de dany, en termes tan precisos com sigui
possible: paquet mullat, impacte de forca al costat, paquet aixafat…
Si no es veu res, no es poden fer reclamacions basades en les observacions, i si el paquet no s’obre immediatament, hi ha poques possibilitats d’aconseguir res.
