Entendre els principis de normalització

Les normes poden definir-se com un sistema de referència que conté les especificacions tècniques relacionades amb els productes, els serveis i les organitzacions i que garanteix les seves qualitats i capacitats d’ús. Aplicar-les és voluntari, llevat que es considerin un reglament o una directiva. Aquestes normes poden variar d’un país a l’altre, sobretot fora de la Unió Europea. Per això, les empreses han d’adaptar els seus productes als mercats estrangers. Sovint, les empreses consideren aquestes normes restriccions, quan en realitat són un instrument per accedir a altres mercats.

Els organismes de normalització competents | Els diferents tipus de normes | Els reglaments i la normalització | Normes per accedir als mercats| La certificació | Les normes més conegudes

Els organismes de normalització competents

A escala internacional: ISO

L’ Organització Internacional per a l’Estandardització (ISO, per les sigles en anglès) té un paper molt important en el desenvolupament de l’estandardització arreu del món. El seu objectiu és harmonitzar les normes a escala mundial. Partint d’un marc de consens mundial, la normalització internacional contribueix a la racionalització del comerç internacional.

L’ISO és una federació mundial creada el 1947. Ha publicat més de 22.000 normes internacionals reconegudes en un gran nombre de països i en gairebé la totalitat dels camps tecnològics i econòmics (llevat del sector electrotècnic, per al qual les normes són elaborades per la Comissió Electrotècnica Internacional [CEI], i del sector de les telecomunicacions, que depèn de la Unió Internacional de Telecomunicacions [UIT]). Aquestes normes estableixen especificacions estrictes per aplicar-les als productes, els serveis i les bones pràctiques per tal d’augmentar l’eficiència de tots els sectors de l’economia.

Els membres de l’ISO són organitzacions nacionals de normalització de més de 160 països. L’ISO col·labora amb el Comitè Europeu de Normalització (CEN-CENELEC), la qual cosa permet a les empreses definir normes que poden aplicar-se també a Europa i a la resta de món.

Tornar a dalt

Els diferents tipus de normes

Una norma permet definir un llenguatge comú entre els agents econòmics (productors, usuaris i consumidors); també permet aclarir i harmonitzar les pràctiques i defineix el nivell de qualitat, seguretat, compatibilitat, l’impacte ambiental dels productes, dels serveis i de les pràctiques. Aquestes normes faciliten les transaccions comercials, tant a escala nacional com internacional, i contribueixen a millorar l’estructura econòmica i a fer més fàcil el dia a dia de tothom. Una norma és un document de referència aprovat per un institut de normalització reconegut. S’hi defineixen les característiques i les regulacions voluntàries que s’apliquen a les activitats. És el consens entre els responsables d’un mercat o d’un sector d’activitat. Hi ha normes per a productes, serveis i sistemes de gestió, com ara l’ISO 9001, per a la gestió de la qualitat, o l’ISO 14001, per a la gestió mediambiental.

Tornar a dalt

Els reglaments i la normalització

Convé no confondre els termes reglament inormalització. El terme reglament és establert pels poders públics. És l’expressió d’una llei, d’un estatut o d’una regla. La seva aplicació és obligatòria. L’aplicació de les normes és voluntària, representa el compromís de l’empresa per satisfer els nivells de qualitat i seguretat reconeguts i aprovats. A més, les normes poden contribuir a un reglament quan se citen com a documents de referència i es reconeixen com una presumpció de conformitat.

La liberalització de les economies afavoreix el desenvolupament de la normalització, la qual cada cop és més reconeguda en el comerç mundial. La normalització internacional té com a objectius garantir pràctiques de competència lleial i establir referències comunes que es reconeguin entre un país i un altre. S’ha demostrat que aquestes normes són essencials per al desenvolupament correcte del comerç internacional.

En funció del mercat final que escullis, la resposta a les normes no serà la mateixa. Si pretens dirigir-te només als mercats internacionals, has de parar atenció a les normes internacionals existents sobre el tema. Potser són les mateixes normes europees? Si el teu objectiu és estrictament un mercat europeu, t’interessa conèixer el context normatiu del teu camp d’activitat, ja que també l’hauràs de complir. El recull de normes europees facilita la circulació dels productes a Europa. No hi ha un marc reglamentari a escala mundial, tot i que l’Organització Mundial del Comerç (OMC), d’acord amb els obstacles tècnics al comerç (OTC), recomana l’ús de normes internacionals, si n’hi ha.

No pots obviar l’existència de la normativa europea i el fet que aquesta fa referència a les normes com a forma de presumpció de conformitat amb els requisits essencials establerts per les directives. Això és degut principalment al fet que totes les normes europees es basen en els seus reculls nacionals. No obstant això, si romans sempre dins el marc de la normativa europea, cal comptar amb la marca CE per a tots els productes, juntament amb l’avís de les directives de « nou enfocament ». Un producte cobert pel «nou enfocament» de les directives compleix les normes europees i pot circular lliurement en tots els països de la Unió Europea. Tot i això, en el marc d’un contracte determinat, es pot obligar a l’exportador a respectar les normes del país de destinació.

Tornar a dalt

Normes per accedir als mercats

Vols exportar? Vols destacar en el mercat? Complir les normes t’ajudarà a assolir els objectius. Si els teus productes compleixen les normes, podràs accedir a nous mercats. Aprendre a utilitzar les normes et facilita l’accés als mercats en comptes de ser una restricció. L’ús de les normes diferenciaria els teus productes o serveis en el mercat general. La normalització és un enfocament voluntari adoptat per les empreses com una manera d’emergir amb un referencial per tal de diferenciar-se en un mercat concret. Les empreses que han comprès aquest enfocament participen en els programes de normalització per garantir que els continguts de la normalització són coherents amb les seves expectatives i necessitats. La normalització afecta tot tipus d’organitzacions, independentment de la seva mida o dels seus sectors d’activitat. Una empresa pot invertir en el camp de la normalització per tal d’anticipar-se a les futures demandes del mercat, per valoritzar i protegir les seves pràctiques, els seus productes o els seus serveis. Quan una empresa participa directament en l’elaboració de les normes, es dona a si mateixa un fort impuls per dirigir el mercat i per fomentar les pràctiques que l’empresa considera que són les millors. Quan l’empresa aplica les normes, millora el rendiment, augmenta la confiança dels seus clients i incrementa les seves quotes de mercat.

L’enfocament relatiu a la normalització implica, sobretot, una identificació dels diferents requisits que afecten el producte i una cerca de normes tècniques que correspon als mercats objectiu. Les organitzacions nacionals publiquen catàlegs de normes que es poden consultar i ofereixen un enfocament inicial a la normalització. Un cop s’ha buscat la informació, la segona etapa consisteix a estudiar seriosament els textos i a avaluar el projecte de normalització. Tot seguit, es fabrica el producte en funció de la norma definida i es fan modificacions tècniques perquè el producte final sigui d’acord amb aquestes normes. Finalment, l’empresa sotmet el producte a les proves de control que exigeixen els organismes del país de destinació o s’envien al laboratori autoritzat per emetre el certificat per al país de destinació. La conformitat amb les normes també pot ser una declaració del proveïdor sota la seva pròpia responsabilitat. Aquest es compromet a garantir la qualitat de la seva producció, dels seus serveis o de la seva organització. Aquest enfocament pot ajudar les empreses que volen exportar sense haver de passar pel procés d’obtenció de la certificació. No obstant això, el proveïdor o el client poden anar un pas més enllà i aconseguir la certificació. Per a això, el proveïdor pot sol·licitar la certificació d’aquesta conformitat a una tercera part (laboratori, organisme d’inspecció, organisme de certificació, etc.), la qual s’encarregarà de verificar que el producte, el servei o el sistema en qüestió compleix les normes exigides.

Tornar a dalt

La certificació

La certificació és un instrument complementari per diferenciar-se en un mercat concret. Es tracta d’un enfocament segons el qual una tercera part garanteix per escrit que un producte, un servei o un procés degudament identificat compleix uns requisits específics. El propòsit de la certificació és donar confiança als clients i millorar la imatge d’una empresa per tal de diferenciar-se de la competència:

Hi ha dos tipus de certificacions:

  • La certificació de productes o serveis que confirma que es compleixen els requisits d’una certificació de referència. Aquesta certificació garanteix la seguretat i la fiabilitat d’un producte determinat en funció dels resultats de les proves, dels controls i de les auditories.
  • La certificació d’una empresa que demostra que compleix un sistema de gestió (de qualitat, de seguretat o ambiental) sobre la base de les normes internacionals corresponents.

Tornar a dalt

Les normes més conegudes

Les normes més conegudes són les dels sistemes de gestió: poden ser multisectorials, com ara l’ISO 14001, norma internacional de gestió mediambiental, l’ISO 9001, norma internacional de gestió de la qualitat, i l’ISO 26000, de responsabilitat social corporativa; i poden ser sectorials, com ara l’ISO 22000, norma internacional de gestió del sistema de seguretat alimentària, l’ISO 13485, un referent de qualitat relativa als productes sanitaris, l’ISO 17025, referent internacional relatiu a l’acreditació dels laboratoris d’assaig.

Tornar a dalt

Return to top